Un dia com avui / Félix, in memoriam

                            

 Félix, in memoriam                           

 

Havia de ser un dia com avui, 
fosc i plujós i el terra ple de fulles.
Els camps llaurats amarats d'aigua nova
i orfes de tu, enyoren el trepig
menut i suau de tantes passejades.
No tornaré a xiular perquè m'escoltis
i t'acostis rabent per la vorera,
ni dormiràs, mandrós, damunt dels llibres
acaronat pel sol de la finestra.
Adéu company, no saps pas com ho sento,
vam fer un camí massa curt i acomiadar-te
ha estat un exercici molt complex;
m'ho vares donar tot i recordar-te
serà el pobre consol de cada tarda.
Demà descansaràs sota la terra,
les fulles i l'herba per mortalla,
però el teu record durà, mentre jo visqui,
el goig d'un temps i uns jocs inoblidables.
M'has fet plorar, company, ho reconec,
i la pluja ha amagat les meves llàgrimes...                                                                                                       Havia de ser, sí, un dia com avui que te n'anessis! 

 

    Joan Gimeno.      Montrodon, 26 de novembre de 2014