Llauraré
eterns camps de núvols de cotó
i deixaré solcs profunds que ens mostrin
el blau d'un cel, esponerós i immens,
que pacient i des de sempre espera.
Un tímid sol traspua l'escalfor pels fins estrips
del suau teixit quan, adelerat, l'esquinço.
Potser serà aquest el darrer hivern,
però, enderiat llaurador, encara persevero.
i deixaré solcs profunds que ens mostrin
el blau d'un cel, esponerós i immens,
que pacient i des de sempre espera.
Un tímid sol traspua l'escalfor pels fins estrips
del suau teixit quan, adelerat, l'esquinço.
Potser serà aquest el darrer hivern,
però, enderiat llaurador, encara persevero.
Joan Gimeno. Montrodon, 25 de novembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada