On anirem a parar!

 

Hem sobreviscut  a tsunamis terribles dedins d'un got d'aigua.
Terratrèmols que han fet trontollar les engrunes de pa
damunt la taula quan el pare emprenyat s'ha imposat,
ferreny, tot tancant la disputa.
Hem guanyat la guerra amb aquell veí que rega
les plantes quan estenem la roba.

Escarransides victòries les nostres!
Tot ha estat en va. Ha mancat valor quan,
calent empenta, ens hem hagut d'enfrontar
amb aquells que són, de debò, l'enemic.
Ciutadans passius. Poble de fireta.

On són els soldats? Ens hem avesat
a cridar i marxar sense plantar cara?

Joan Gimeno.   Montrodon, 28 de març de 2018

Sereu reus de la història

Arrasaran els camps i salaran collites.
Passaran les ciutats a sang i foc.
Empresonats patirem dolor i escarni
i qui sap si a alguns ens mataran.

Tot això ho van fer ja fa molts anys
i malden entestats a repetir-ho.
No podran, però, evitar,
com van voler fer antany
que el món, horroritzat, els jutgi.

Les pedres debolides i els erms camps,
parlaran de la vostra mala idea.
La història us jutjarà,
botxins salvatges,
i el veredicte serà clar...,
                       esdevindreu culpables.

Joan Gimeno.   Montrodon, 27 de març de 2018

Justícia?

 

 

Sento el teu crit,
aüc infernal,
clamant venjança.
Ho tenim clar,
saps que t'entenc.

Ja he comprès
que en aquest cas
ens han empès
a fer justícia
tot oblidant
la temperança.

Sí, amic meu,
ells ho han volgut.
Serà venjança!

Joan Gimeno.   Montrodon, 23 de març de 2018

Les punyetes d'en Llarena

 Parèmia: Anar a fer punyetes.

Origen: Les punyetes eren 

els punys de les camises 

dels advocats, magistrats 

i jutges, fetes amb brodats 

i puntetes.

Quina cana heu fet servir per als altres?
Honorats els uns. Artífex de malvestats
inexcusables, els altres.
Jutjats seguint  un infernal criteri partidista,
amideu, apamant amb vares extensibles,
els fets que han fet aquells  que se us sotmeten.
Heroi o criminal.
Tot dependrà de quins siguin els jutges.
Tot dependrà dels seus bastards criteris.

Joan Gimeno.   Montrodon, 23 de març de 2018

Fotem riure

 

Que ridículs que som quan diem per sempre.
Vint, quaranta, seixanta anys? I això si hi ha sort.
Que fugaç el temps. Que ràpida passa la vida.
Que eterna, per sempre, aquesta sí,
                                                          la mort.

Joan Gimeno.   Montrodon, 22 de març de 2019