No
miris enrere, no et tornessis estàtua de
sal.
Era
la versió desnatada
de
l'heroi homèric.
res
que no abastés
el
seu propi nas.
I
així, a poc a poc,
va
anar fomentant
la
vella aversió
al
joc novador.
S'ancorà
al record,
obtús
malastruc
va
obviar el futur.
Al palau
daurat
de la
joventut
va voler
tornar.
El modern
Ulisses
quan hi va
arribar
va poder
collir,
era
d'esperar,
la fruita
madura
de la
decepció.
Joan Gimeno. Montrodon, 8 de
febrer de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada