dimarts, 3 de novembre del 2015

Carpe Diem



   No miris enrere, no et tornessis estàtua  de sal.                

Era la versió desnatada
de l'heroi homèric.
No veia , miop,
res que no abastés
el seu propi nas.
I així, a poc a poc,
va anar fomentant
la vella aversió
al joc novador.
S'ancorà al record,
obtús malastruc
va obviar el futur.
Al palau daurat
de la joventut
va voler tornar.

El modern Ulisses
quan hi va arribar
va poder collir,
era d'esperar,
la fruita madura
de la decepció.


Joan Gimeno.   Montrodon, 8 de febrer de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada