Fins que la molsa
arreli al tronc de l'arbre mort,
fins que la saba només sigui el record d'un temps
passat i d'altres primaveres, ben abraçats
com heura i vella alzina, compartirem
l'escalf del frec en què, temps ha, ens vam fondre.
Ens fregarem fins a esmolar l'escorça,
la teva pell de planta enfiladissa
s'arraparà voltant la meva pell
fins a confondre'ns, tossuts, en un sol tronc
que gaudirà amb l'estretor d'una eterna abraçada.
I quan caiguem, en l'hora malastruga,
víctimes mudes del cruel llenyataire,
tronc abatut i fusta per cremar, serem encara
dues vides, segades, que s'estimen.
Petit tió d'alzina plena d'heura.
Mostra jacent d'aquell immens amor.
fins que la saba només sigui el record d'un temps
passat i d'altres primaveres, ben abraçats
com heura i vella alzina, compartirem
l'escalf del frec en què, temps ha, ens vam fondre.
Ens fregarem fins a esmolar l'escorça,
la teva pell de planta enfiladissa
s'arraparà voltant la meva pell
fins a confondre'ns, tossuts, en un sol tronc
que gaudirà amb l'estretor d'una eterna abraçada.
I quan caiguem, en l'hora malastruga,
víctimes mudes del cruel llenyataire,
tronc abatut i fusta per cremar, serem encara
dues vides, segades, que s'estimen.
Petit tió d'alzina plena d'heura.
Mostra jacent d'aquell immens amor.
Joan Gimeno. Montrodon, 4 de novembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada