dimecres, 18 de novembre del 2015

Abdicació / Commemorant l'abdicació de Joan Carles I







Hereu del dictador
diu que ara abdiques
i ja mai  més el teu real,
caigut i artrític cul
al tron no posaràs?
És l'hora, doncs, potser,
de reconèixer
el frau monumental
del teu regnat?
Sempre t'has comportat
com l'arribista
que esclafa tot allò
que és un  perill
i fa tot i més
per canviar-ho
servant  la línia
successòria
dels Borbons.
Per mà de qui, sinó,
moria Alfons, el germà
més petit, també més llest,
d'un tret aquell
fatídic dijous sant
de l'any cinquanta-sis
i tu sols vas saber dir
” lo siento mucho”.
Per què vas acceptar el ceptre
de mans de l'assassí,
quan si algú el mereixia
-i no dic amb això
que ningú mereixi ser rei
pel fet d'haver nascut
de bressol noble-
era el teu pare?
I de veritat, sabent
les teves aficions
ens vols fer creure
que aquell “ elefant blanc”
que esperava Tejero
la nit del vint-i-tres,
el d'infausta memòria,
no eres tu?
Avui els llepaculs oficials
del teu reialme
lloaran incansables
tan egrègia figura,
malgrat que encara ets viu
i això no ajuda.
Diuen que ens deixes, però,
el teu plançó.
Felip VI d'Espanya
es dirà, i  per més mofa,
serà el segon Felip
de Catalunya.
Desitjo de tot cor
que sigui seu, el rei
Felip d'Espanya
i ho sigui per molts anys,
s'ho ben mereixen!
Però espero, també,
que a Catalunya,
el segon Felip,
no arribi a ser-ho mai.
En el nostre procés
no hi té cabuda
i espero que amb tu
s'acabi l'opressió.
D'aquell parent Felip
fins al Joan Carles
són quasi tres-cents anys
de submissions.
No volem un nou Felip,
ha arribat l'hora
d'espolsar-nos de sobre
tants Borbons.

Joan Gimeno.    Montrodon, 2 de juny de 2014

2 comentaris: