dijous, 25 de maig de 2017

Apamo la nit





 













M'empaiten els malsons
des que tu vas deixar-me.

Cavallers ardits cavalquen
corsers de foc abillats
amb regnes d'or brillant
pels costeruts calls
de llambordes gastades
on llisquen els peus nus
d'aquell que fuig rabent
d'un desastre imminent.
Són els meus malsons
que sovint  em turmenten.

Com temo que s'acosti
aquella hora foscant
on regnen imparables
les meves velles pors.
Te'n vas endur la llum
i em vas deixar a les fosques.
Em vaig quedar amb un cel
del tot orfe d'estrelles
i amb uns camps als meus peus
sense cuques de llum,
ni senyals, ni dreceres.

Ha d'haver-hi un camí, segur,
i el cerco a les palpentes.

Montrodon, 25 de maig de 2017

Com als contes





















Molt abans que mosseguessis la poma emmetzinada,
abans del llarg son i fins i tot abans que el meu petó
et desvetllés de nou al món dels éssers vius
o abans, molt més abans de bosc i cistelleta,
els estels ja sabien el desenllaç dels contes.
Tu podràs ser, si vols, Ventafocs, Blancaneu o Caputxeta,
però tingues-ho clar,
                       el teu Príncep-Llop
                                          només podré ser jo.

Joan Gimeno.   Montrodon, 24 de maig de 2017

dimecres, 24 de maig de 2017

Inútilment


























Però no m'oblidaràs.
Restaré en tu, al fons més fondo
de la teva mirada, al racó
més pregon del teu cor.
I cada gest quotidià que facis
esdevindrà el meu clam,
un tornaveu silent
que esbatana els sentits
les nits que, com avui,
lluites, inútilment, intentant
oblidar-me.



Joan Gimeno.  Montrodon, 14 de maig de 2017


Rosa d’abril





















Porto ancorat a la memòria
el record d'una rosa que es desfulla.
Roja com la sang i tan ufana
que feia envermellir d'enveja les veïnes.
La calor del migdia i el vent de la tarda
es van bastar per marfondir en un jorn
tanta bellesa.
 
Guardo al meu cor el teu perfum
de galana donzella desflorada
pels avatars d'un dia assolellat.
T'ha vençut el temps, però allò que vas ser
serà per sempre el record més pur,
la remembrança d'aquella tan llunyana
primavera.

Joan Gimeno.   Montrodon, 24 de maig de 2017

dilluns, 8 de maig de 2017

No!






















Ens volen humiliar. La guerra ja és total.
Tant és que demanem posar les urnes
o fer una llei que  eviti els talls de llum
o potser obrir les botigues quan ens plagui
o bé que prohibim fer mal als animals.

La qüestió és dir que no, és ofegar-nos.
Ens salaran els camps com ja ho van fer fa segles?
No, això no, que ells, com voltors, esperen la collita
per engreixar els seus porcs, perquè són molts.

Joan Gimeno.Montrodon, 6 d’octubre de 2016