dilluns, 25 de setembre de 2017

De postal




















Se'm fan més curts els dies,
i les tardes més fosques.
Em rau l'esperit colgat de fulles
mortes que vaig veure néixer
no fa pas massa temps.
La humitat, insistent, m'amara
uns genolls adolorits
i uns dits, nuosos,
clamorosament artrítics.


S'ajunten les tardors.
La de l'any i la meva.
És bonica aquesta estampa,
acolorida d'ocres i grisos
d'una boira incipient
que regnarà a partir d'ara.


La imatge bella no porta,
però, cap bona nova
pel vell que seu, cansat,
al mig de la postal,
i amb els peus colgats
al munt de fulles seques.



Joan Gimeno.   Montrodon, 25 de setembre de 2017


dilluns, 18 de setembre de 2017

Massa grops per a tan poca eina





 
















Som, plena de grops,
una fusta vella arrelada
a un terrós, que volen
dir-ne Espanya.

Mes, sabem que ens nodreix
una terra amb gust de sang
vessada al llarg dels anys
per molts valents
que han volgut defensar-la.

Una terra veïna, sí, però que
no ha estat mai Espanya.

Joan Gimeno.   Montrodon, 18 de setembre de 2017

divendres, 15 de setembre de 2017

11 de setembre. Records














































Ompliré sacs de records com si fossin fulles seques
amuntegades pel vent al racó més esquerp del jardí.
Bons records, de moments, d'algun lloc,

o d’aquells que he estimat.
D'altres, de curiosos, intranscendents o inútils.
N'hi ha, però, que em fan mal. Per les absències.
Perquè s'entesten a fer-se presents i punyen
com ganivets d'acer, fendint la carn
dels temps passats, quan no érem colònia.
Records d'aquells, ancestres lluitadors, que van patir
i van partir, massa d'hora, sense voler-ho.
Records d'un jorn malastruc que no es pot oblidar.
Omplo sacs de records, com cada any,
quan arriba setembre.



Joan Gimeno. Barcelona. Plaça del Cinc d’Oros, 11 de setembre de 2017

divendres, 8 de setembre de 2017

Menes de cors























A quina nina rau el cor parcel·lat
de les matrioixques russes?
Si és a la grossa, que inclou
al seu si totes les altres,
deu ser un cor gran, capaç
de rebre i de donar
el gran amor de, i per,
l'anònim i silent proïsme.


Mes, ai, si un cor petit i escadusser
rau amagat a la menuda nina.
Digueu-me: com voleu que a quelcom
tan petit hi ragui un sentiment
d'amor i benaurança plena?



Joan Gimeno.    Montrodon, 8 de setembre de 2017

dijous, 31 d’agost de 2017

Plora











No diguis res. I plora.
Pels reptes no assolits.
Pels amors eterns nonats.
Per les primaveres perdudes,
tantes, que han precedit
aquesta darrera i definitiva tardor
que, inclement, et vincla.


Deixa que la tristor que t'amara
la gola, vessi, fecunda, i es torni vers.

Plora el fracàs i esbandeix
el dolor al safareix sempre ple
de salabror de llàgrimes.


Amb sort, hi haurà qui, potser,
d'aquest darrer neguit, d'aquesta
pobra història, en treurà
un bell exemple enriquidor
del que no s'ha de fer
si el que has volgut és vèncer.


Plora!, com a darrer consol.

Que ja deia la mare 
que plorar, al capdavall 
i si més no, t'eixampla els pulmons.



Joan Gimeno.   Montrodon, 30 d’agost de 2017