dimarts, 27 de juny de 2017

Aquell riu antic






















Vaig esculpir el teu cos
com ho fa l'aigua clara del riu
quan lentament i sense apressar-s'hi gaire
dibuixa uns solcs perennes a l'endurida roca.

El meu riu s'ha eixugat, ha mort amb la secada.
Ara les meves aigües ja no et besen, amor.
Els dibuixos traçats altre temps a la teva pell freda
són el mut testimoni d'aquell amor immens
que va exhaurir el meu riu, cabalós,
i va marcar el teu cos.

Joan Gimeno.   Montrodon, 26 de juny de 2017

Chercher la femme


















Vampir delitós de les sangs virginals
cerco, als ulls de tots els colors
de les dones que passen, la lluor
de la pau que dóna als cors sincers
la sensació inefable de ser i semblar
qui ets, sense cobejar la imatge
que donen els afaits o el vermell
de dos llavis que inciten a pecar.

Joan Gimeno.   Montrodon, 26 de juny de 2017



dilluns, 26 de juny de 2017

Aquell jo despòtic


















És fàcil de veure aquell tu
reflectit al mirall.
Més difícil és arribar
a conèixer aquest altre teu jo
que s'amaga gasiu,
ocult als ulls de tots
i que mana, tirà i despòtic,
el teu viure diari.

Joan Gimeno.   Montrodon, 26 de juny de 2017

dissabte, 24 de juny de 2017

Incerta glòria





















Raïa el reu
al ras,
dempeus
a la rasa,
quan arran
de nas
veié el fusell.
Quin cas!

Ell, bordegàs,
digué al botxí
que si era ell qui
d'occir l'hauria.

I el vell soldat,
molt malcarat,
li digué: sí,
he de ser jo
qui propiciarà
la teva fi.

D'aquesta història
podem capir
que no cal mai
demanar res
si ja sabem,
de bell antuvi,
quina ha de ser
la fi del conte.



Joan Gimeno.   Montrodon, 14 de juny de 2017

divendres, 23 de juny de 2017

Hostessa de duty free





























Em vas llevar la pell
- o vaig mudar-la jo,
ben bé no ho recordo-
una tarda d'estiu
tocant ja al capvespre
quan després de folgar
em vas dir: ha estat bé,
però jo volo més alt.

Com hostessa de vol
anhelaves més cels
i altres núvols més clars.
Jo, milicià del carrer
només puc somiar
en aquells que com tu
s'enlairen com els déus
i usen els mortals
arrencant-los la pell
que us han cedit volent
oblidar aquella olor
de perfum importat,
amb segell duty free,
que deixeu impregnat
a cops de sexe i frec.

Joan Gimeno.   Montrodon, 22 de juny de 2017