L'avui

Com decandeix la societat, com es desmunta

i com s'enrunen els ancestrals valors.

Avui, orgull i or, i niciesa i odi

són els valors que guien el ramat,

viure a ton lleure sens veure a qui fas mal.

Amunt, amunt, el poder ens espera!

No esmercis cap esforç per ser, sols per tenir.

Seràs si tens!

Si només ets, per tenir, no tindràs casa,

ni llaors ni cap mereixement,

no has de ser bo, només et cal semblar-ho,

vell fariseu, afua el teu discurs.

Diu el que mana:

" Feu el que dic però no em digueu que faci

tot el que us dic que per força heu de fer.

Jo sóc qui sóc, l'elit, un privilegi, i sóc qui mana.

Vosaltres que sou pleballa  i no sabeu el que us convé,

creieu saber el què és el millor per a mi?

En nom d'una santa democràcia

imposaré unes lleis que a mi em van bé

i pobre d'aquell que em desmenteixi,

la llei em deixa ser el jutge i el botxí".

Obrim els ulls. Tots ells, tots, els que manen,

no tenen cap mandat diví.

Déu no mana la nostra pobra lluita,

a nosaltres qui ens mana és la raó.

I la tenim, sabem el què ens pertoca,

què ens han pres, què ens roben, què tenim

i sobretot, i per això som tan temibles, 

tenim molt clar qui som i què volem.

Ja som prou grans, volem guiar les regnes

-més pobres o més rics tant se'ns ens fot-

per poder ser el que som i governar-nos,

per escollir, lliurement, el què, i el qui, i el com. 

          Joan Gimeno.       Montrodon, 28 d'octubre de 2014