Jo
sóc aquell home que no tenia ombra,
que anava pel món sense ni adonar-se'n.
L'ombra no existeix quan no hi ha claror
perquè la reveli. No tenia ombra ni desig de viure.
M'ha fet diferent la teva arribada. Ets la meva llum,
m'has dut l'alegria. Quin tercet formem
tu, jo... i la meva ombra!
que anava pel món sense ni adonar-se'n.
L'ombra no existeix quan no hi ha claror
perquè la reveli. No tenia ombra ni desig de viure.
M'ha fet diferent la teva arribada. Ets la meva llum,
m'has dut l'alegria. Quin tercet formem
tu, jo... i la meva ombra!
Joan Gimeno. Montrodon, 26 d’agost de 2015
La teva llum estava amb tu, només que l'altre/a ta l'ha fet veure. Bonic poema.
ResponEliminaVols dir, Adela?. Jo crec que estic sempre una mica a les fosques.
ResponElimina