Gats de nit

 

 D'on deu venir aquesta melangia 

que porta a escriure als setze anys

 com si en tinguessis  seixanta?

Ningú no sap com m'agrada
recórrer tranquil·lament
els estrets carrers de pedra
dels que el meu poble està ple.

I com m'agrada mirar-me
els pobres i tristos gats
que quan la gent es retira
comencen el seu regnat.

Pobres gats, plens de malures,
els d'ulls tristos i cansats,
farts ja de la vostra vida,
què penseu, pobres amics?

Ara que sóc voluntari
desertor de la ciutat,
dels seus plaers i els seus vicis,
de l'amistat dels humans
que són com  vostres cridòries,
miols  sols que es van perdent,
cerco en vosaltres alhora
companyia i soledat.

Ja que els meus igual em neguen
una lleial amistat,
vosaltres que sou més nobles,
doneu-me la companyia,
vostra  sincera amistat,
fills de la nit i d'un somni,
oh! tristos gats de ciutat.

Joan Gimeno.     Vic, novembre de 1968