Oblit impossible

Oblidaré, si cal, el teu somriure franc,
la teva olor, la veu amb què em parlaves,
la suavitat dels plecs secrets d'aquella tendra pell.

No pensaré mai més, si vols, en totes les vetllades
farcides de suors i batecs desfermats,
i no recordaré la presó constrenyent
del bonic cadenat d'aquelles dues cames.

Sempre duré, però, malgrat el temps que passa
la certitud total d'haver-te idolatrat sense fre ni fronteres.
I és que quan es tracta d'amor, l'oblit és impossible.

Joan Gimeno.   Montrodon, 27 de novembre de 2015