Solitud

Estic sol

doncs com Vinyoli

assajo encara dir les coses

amb paraules

difícils de trobar

i no és que  no hi sigueu

quan ja per fi les trobo.

El que passa

és que llavors

ja s'ha fet tard

i tots plegats,

cansats, heu pres la via

i quan recito

les meves quatre lletres                                            

 m'adono que ho faig

pels empedrats.

Si és que algú em sent

-ja no dic si m'escolta-

que busqui darrera cada mot

i si és capaç d'escatir,

amb saviesa,

el ressò que s'hi amaga

tremolós,

trobarà aquell sentit

que ha  volgut donar-li

la meva treballada

solitud.

Joan Gimeno.    Montrodon, 22 de maig de 2014