Quan
vulguis oblidar-te del món,
abstreu-te
i somia.
Quan
no sàpigues què fer, tanca
els
ulls i pensa'm.
Quan
et sentis molt cansada
i
tot et sembli inútil i llunyà,
dóna'm un racó de la teva pell
-
del coll preferentment -
i
deixa que els meus llavis
t'hi
escriguin versos humits
amb tinta de saliva.
Joan Gimeno. Bellaterra, 2 de maig de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada