Somiant tempestes

                 

       Cauen a grapats, teules i ocells

                          Roser Iborra Plans

  

Cap temps és ple, ni cap joia completa.
 
Som sers mesquins que sempre pidolem
 
més atencions o més amors i molta més riquesa,
 
no de diners, si vols, però sempre en volem més.
 
L'aire ens esbulla la salvatge crinera,
 
teules i ocells voleien amb el vent,
 
rònecs paraigües ensenyen les vergonyes
 
amb les barnilles girades de cara al cel.
 
Ploren les pedres i l'aigua se'ns emporta


el poc d'humà que ens queda dintre el cor.


Joan Gimeno.     Montrodon, 19 de novembre de 2015