Taules divines de multiplicar

  

Déu va dir:

Creixeu i multipliqueu-vos.

Com sempre, Déu,

que tot ho deixa a mitges,

no va  aclarir  per quants.

Així ens va  des d'aleshores
amb el nostre overbooking.

Joan Gimeno. Montrodon, 30 de gener de 2020

Ebri de tu..., encara ara

 

Ebri de tu vaig beure, encara,

un darrer i amarg glop de la teva metzina

mentre bastíem la fàtua tramoia

de la tragèdia d'un amor que agonitzava

a l'ombra allargada dels nostres dos cossos

dessota un sol esmorteït que es perdia a ponent.

Suats de desamor, a l'alba, vam intuir l'inútil darrer esforç

que havíem esmerçat en un estèril  i va intent  per estimar-nos.

Joan Gimeno.  Montrodon, 10 de gener de 2020

Tu, jo..., i les tarda del diumenge

Enyoro el teu somrís i l'ombra que deixaves

damunt la sorra gairebé immaculada.

Només unes petjades  del teu peu diminut

trencaven l'harmonia de les incipients dunes,

que eren com sines de donzelles ajaçades al sol

que ens colrava la pell, les tardes de diumenge.

Joan Gimeno. Montrodon, 9 de gener de 2020