Es fonen com el fum

Vailet esmús,
miratge d'aquell somni
dels pares que volien perpetuar-se
en el seu fill vessant de lluïssors,
vas esgotar el temps que se't donava,
esgrafiant, inútilment, papers.

Avui que s'enrunen les etèries façanes
i els versos s'han marcit com fan les flors,
et reca tant el temps malbaratat
cercant aferrissadament un mos de glòria.

Un dubte t'ha quedat. Perduren les paraules?
Recorda el món, quelcom del teu pensar?
Almenys els vells romans esculpien el marbre,
per això se'ns fan presents en temps passat.

Poeta absurd, tu no vas versar en pedra                                                                         i els incendis del temps marfonen el llegat.

La tinta i els papers se't fonen amb el fum!

Joan Gimeno.     Vic, 19 de novembre de 2015