T'apamaré, a pams,
tal com s'apama una terra
heretada dels teus pares.
tal com s'apama una terra
heretada dels teus pares.
Mesuraré el teu cos
com es mesura el darrer mos
després d'un llarg dejuni.
Et retindré dins meu
si un dia em deixes;
tant dintre et tinc
que si un dia marxessis,
jo, només seria un vell
i buit i inútil embolcall.
Joan Gimeno. Montrodon, 27 de novembre de
2015
El poema em sembla bonic, i va bé de dir-ho, això, però crec que no és cert. Si un dia estem sols, hem de viure igualment!
ResponEliminaJa ho sabem que morir d'amor és un recurs poétic, però...
ResponElimina