París.

Els edificis amb l'inevitable plomall
de bohèmies golfes,
velles, menudes, sovint
sòrdides.
El sol desfila
darrere el meu hotel
i fuig, una ratlla enjogassada
façana amunt
a l'altre costat del carrer.
El Metro, elevat,
que creua la plaça, s'esmuny
darrera els arbres, verds encara,
d'aquest setembre parisenc
i deixa una estela blava i un so
que avalota els coloms
que, a hores d'ara, s'ajoquen ja
per a dormir a la metàl·lica estructura.
Una noia, bruna de cabells

i de faccions orientals,
camina,
elàstica i massissa, tivant
la jove pell dels seus malucs
la negra pell adobada de la moda.
Més enllà, la Torre Eiffel i els Invalides,
el Sena, el Bateau Mouche i el Bataclan,
llegenda i mite.
Bohemis de París.

Joan Gimeno.   París, Hotel Arcade, setembre de 1987