D’Oslo i Utoya a Siria
passant per París
Hi ha dies, com avui, que
tot això que passa
em desperta l'adormida consciència
de ser el que sóc i no m'agrada ser.
Avui no parlaré d'amor. Tampoc serà de sang
que parlaré. No penso fer-ho.
Us parlaré, només, avui, del cansament,
de l'etern esglai que tinc
sabent-me pertanyent
a la salvatge espècie
que colonitza la terra.
em desperta l'adormida consciència
de ser el que sóc i no m'agrada ser.
Avui no parlaré d'amor. Tampoc serà de sang
que parlaré. No penso fer-ho.
Us parlaré, només, avui, del cansament,
de l'etern esglai que tinc
sabent-me pertanyent
a la salvatge espècie
que colonitza la terra.
Joan Gimeno. Montrodon, 15 de novembre de
2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada