La corrupció no coneix cap partit. És la imatge mateixa de la transversalitat.
Era
ric.
Lluïa
joiells preuats
i
roba de marca.
Vivia,
sobradament,
i
a la part alta.
Tenia
la
pell bruna i
les
dents blanques,
un
sogre influent
i
un alt càrrec,
convergent,
en
algun ajuntament
de
la comarca.
Sempre tenia
el mot
escaient i
la justa paraula
eloqüent i encesa.
Però quan reia
se li escapaven
juntament
amb la
bonhomia pretesa
una ganyota,
de fàstic
i la dignitat
malmesa.
Joan Gimeno. Bellaterra, 16 de febrer de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada