dilluns, 26 de juny de 2017

Aquell jo despòtic


















És fàcil de veure aquell tu
reflectit al mirall.
Més difícil és arribar
a conèixer aquest altre teu jo
que s'amaga gasiu,
ocult als ulls de tots
i que mana, tirà i despòtic,
el teu viure diari.

Joan Gimeno.   Montrodon, 26 de juny de 2017

dissabte, 24 de juny de 2017

Incerta glòria





















Raïa el reu
al ras,
dempeus
a la rasa,
quan arran
de nas
veié el fusell.
Quin cas!

Ell, bordegàs,
digué al botxí
que si era ell qui
d'occir l'hauria.

I el vell soldat,
molt malcarat,
li digué: sí,
he de ser jo
qui propiciarà
la teva fi.

D'aquesta història
podem capir
que no cal mai
demanar res
si ja sabem,
de bell antuvi,
quina ha de ser
la fi del conte.



Joan Gimeno.   Montrodon, 14 de juny de 2017

divendres, 23 de juny de 2017

Hostessa de duty free





























Em vas llevar la pell
- o vaig mudar-la jo,
ben bé no ho recordo-
una tarda d'estiu
tocant ja al capvespre
quan després de folgar
em vas dir: ha estat bé,
però jo volo més alt.

Com hostessa de vol
anhelaves més cels
i altres núvols més clars.
Jo, milicià del carrer
només puc somiar
en aquells que com tu
s'enlairen com els déus
i usen els mortals
arrencant-los la pell
que us han cedit volent
oblidar aquella olor
de perfum importat,
amb segell duty free,
que deixeu impregnat
a cops de sexe i frec.

Joan Gimeno.   Montrodon, 22 de juny de 2017

Nit de Sant Joan





 


















Si fos de nit que escric, 
avui seria la nit més productiva,
tot i ser la més curta, la del foc, 
del sentiment amb regust de pàtria.
Però no escric de nit, jo. 
I molt menys la d'avui.

Aquesta nit és per viure l'encís de les teies,
la flama, el Canigó i les fogueres enceses
a cada llogaret on hi hagi un català.

Demà, sí. Demà escriure, amb el nou sol
i amb el record ben viu de la màgica nit.
Que vegin els veïns que estem vius
i que tenim la força del foc dels ancestres
que batega, viu encara, dintre uns cors
a vessar d'una sang, tan roja, com el roig
de les barres sobre un groc fons d'or
que tenim per senyera.

Montrodon, 23 de juny de 2017

dijous, 22 de juny de 2017

Morir en pau... o viure

















Si morissin les flors,
què quedaria?
I si el poeta callés,
que faria la indefensa paraula?
Poden els noms i els verbs
o els adjectius salvar el món
de l'absurd que l'habita?

Segur que no!
No menystingueu, però,
el poder de la paraula.
Ens ajudarà, segur,
a morir en pau...
                         o a viure!

Joan Gimeno.   Montrodon, 22 de juny de 2017