divendres, 30 de juny del 2017

Melangia d'un vespre d'estiu després d'una tarda plujosa




























Lluny, et veuré com una imatge difosa
darrere les cortines que vetllen
l'íntim reducte d'una soledat volguda.
Escolto encara les rialles, l'esclafit
sorollós d'aquella joia, ara vella,
que abans, devessall d'il·lusions, ens unia.

El record, com una lleu papallona furtiva
agitarà un pensament, tallant l'aire,
humit i olorós, que desganat respiro.
L'heura verda que penja de la paret
de maons, lluu minúscules gotes
de pluja estiuenca que es gronxen.

Em vénen als llavis unes paraules
sabudes, repetides, marcides 

com roses des que vas marxar.



Joan Gimeno.   Montrodon, 30 de juny de 2017


Vellesa













Tants anys de lluites callades,
d'esforç constant, de suades,
m'han dut finalment on sóc.


Intueixo haver vençut,
però ignoro quina guerra.



Joan Gimeno.   Montrodon, 30 de juny de 2017


Crònica d’una mort





































Malgrat seguir aquí cremant en somort,
fingint una passió, òbviament irreal,
farcida d'orgasmes ficticis,
he arribat al moment d'assaborir el regust
amarg i empallegós -com deia, Gabo-
d'una mort llargament anunciada.


Quan va ser que vas marxar, amor,
sense dir-me ni adéu?



Joan Gimeno.   Montrodon, 29 de juny de 2017

dijous, 29 de juny del 2017

Format per sediments


















M'han fet més gran,
això que sóc avui,
els sediments del tèrbol
riu d'aquesta meva vida.

Massa anys viscuts
rebent el seu cabal,
filtrant deixalles
que baixen remogudes
i vénen de molt lluny,
m'han fet comprendre
que jo ja no sóc jo, només.

Som fills d'un temps
els qui formem
l'heterogeni garbuix
que ara com ara
formem això que sóc jo
i que tots podeu veure.

Joan Gimeno.   Montrodon, 29 de juny de 2017

Nova York

















Sí, Rosa,
érem nosaltres.
Cadascú palplantat a la vorera
de la seva desconfiança,
a cada cantó d'una cruïlla
sorollosa de la gegantina urbs.
Dues petites taques
als peus dels gratacels.

Tu, nobles pensaments
d'hel·lènica donzella.
Jo, inconfessables desitjos
de jove adelerat.

Entre tots dos,
immens i separant-nos,
el riu de cotxes,
sorollós i insalvable,
de la Cinquena Avinguda,
eterna metàfora de la nostra vida.

Joan Gimeno.   Montrodon, 28 de juny de 2017