Ne me quitte pas

 

No puc oblidar.
No vull oblidar.
No oblidaré el temps,
ni cap desacord,
ni aquell temps perdut
quan estàvem junts.
Vaig voler cobrir
de llum el teu cos,
de perles i d'or,
però em vas deixar.
I malgrat que avui
el teu cos petit
reposa silent
sota aquesta terra,
sense perles ni or,
veig la teva llum
que encara m'encega.
Quan vingui la nit
et recordaré
somriure i ballar,
tal com feies sempre.
Qui pot oblidar
com passen els anys,
com vam perdre el temps,
com te'n vas anar.
No podré  oblidar                                                                                                     com em vas deixar.

Joan Gimeno.    Monrodon, 29 d’octubre de 2015