Abans d'obrir els ulls
et vaig flairar, a les fosques.
Quan ja havia escoltat
el teu suau respirar,
molt fluix, a cau d'orella,
et vaig acaronar,
subtil, molt dolçament
com qui palpa la seda.
Mes el cinquè sentit,
el darrer que mancava,
no va haver d'activar-se.
Sense haver de fer res
servava molt endins
el gust de les besades.
Joan Gimeno. Montrodon, 5 de novembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada