Ferrater
deia “ la plàcida manera
de
morir-se que tenen els records “.
Jo
no sóc ell i a mi
els
record se'm moren
-quan
se'm moren, molt poc,
de
tant en tant -
enmig
d'un gran desfici
i
un crit esgarrifós.
Jo
sóc record, el que he viscut,
vivències
i no renuncio a res,
per
fosc que sigui.
Sóc
el que sóc i estic content
de
ser-ho.
Qui
perd records perdrà la identitat.
Joan Gimeno. Montrodon, 2 de març de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada