Udols de llop

 

Vàrem parlar del cos,
de les delícies d'un sexe
xafogós, amarat de suors,
sense promeses.
De fràgils tuls de lli
que suaus lliscaven
d'uns pits rodons
pel ventre virginal passant
pel sexe, fins a raure,
derrotats, als peus descalços
i ensorrats a l'arena.
Ja sé que em vares dir
que potser fora bo
el fet de publicar
el gruix d'aquestes lletres.
Però ho he pensat millor.
Vols dir que tot plegat
no és més que un disbarat
d'un llop enamorat
llençant  udols de plany,
lladrucs sense sentit,
les nits de lluna plena?

Joan Gimeno.     Montrodon, 8 de juliol de 2015