divendres, 20 de maig de 2016

On rau el masclisme?





   













    Lluïen al sol les seves pells colrades, d'un color daurat com l'arena dels deserts càlids i misteriosos i els cabells, llargs, sedosos, condicionats amb mil i un productes, anticaiguda, antiarrissament, anticaspa, anti o pro qualsevol altra cosa, tenyits, amagant els ja incipients cabells blancs. Els ulls protegits de les radiacions solars, nocives, per unes ulleres de marca - Gucci, Loeve...- Duien vestits de marca i unes sabates, conjuntades, mostra inequívoca de la més avançada avantguarda italiana.
    Mirant, i jutjant  la gent que passa des d'aquelles cadires embuatades de la terrasseta del Passeig de Gràcia, comentaven:
    - Has vist quin culet més formós?
    - Fa cara de tenir un bon 'polvo', no?
    - Quins 'andares' més provocatius. Sembla que vagi demanant que li fem un favor.
Des del balcó dels seus trenta i escaig, podien permetre's la llibertat d'admirar les belleses de l’altre sexe que desfilaven atrafegades  i comentar-les desenfadadament, sense que ningú gosés titllar de sexista la seva actitud agosarada.
Aquells dos sers, joves, bells, vitals, desinhibits i divertits, tenien la sort de ser... dones.

Joan Gimeno.    Montrodon, 20 de maig de 2016-05-20

dijous, 19 de maig de 2016

Qui us ha dit











Qui us ha dit que visc?
Mireu:
respiro, estimo, vaig i vinc
i encara menjo rosegons del pa àzim
que em dóna la vida.

I veig com el meu poble,
entestat, resistint,
suporta el pes feixuc d'un jou
que l'esclavitza.
Ho veieu!
Però la vista us enganya.
Us pot semblar que visc, encara.

Però qui us ha dit, vilatans,
que tot això sigui viure?

Joan Gimeno.   Montrodon, 19 de maig de 2016

divendres, 13 de maig de 2016

Monòleg

















Li parlava en somnis. Cada dia.
Li deia la seva manera de viure,
de no morir sense tenir-la.
La manera de mantenir encès
el caliu sense flama de l'amor
enfrontat al temps, cruel, que passa.
De no perdre la raó, amarada
per la pluja dels desenganys.
Amarada per totes aquelles pluges
de tantes i tantes humides
primaveres,  perdudes, sense ella.

Joan Gimeno.  Monttrodon, 13 de maig de 2016

dijous, 12 de maig de 2016

Pren-me





Pren-me a la vesprada,
lliga'm  fort,
no escoltis els veïns,
tenen llengua afilada...
   X. Vaqué







Lliga'm fort a tu.
Tant, que les teves venes
portin, compartida, la meva sang.

Tant, que el soroll dels nostres cors,
bategant a l'uníson,
apagui la remor sorda
de les males llengües.
I, que un cop lligats
no ens calgui cap mot.

Qualsevol silenci serà bo
quan forgem, amb aliatge eteri,
un amor sincer.
Quan les nits ens siguin suaus
i els dies productius
mentre explorem
amb un silenci volgut
les nostres valls florides
i les feraces planúries
de dos cossos, fosos,
per fer un sol univers.
Joan Gimeno.    Montrodon, 12 de maig de 2016