I qui no estima...?

Quin gran dolor, la rosa desfullada
que ha mort sense ser mai flairada.

Quin gran dolor, de qui no és estimat
i pateix, resignat, la soledat.

Però molt més gran és el dolor 

de qui fineix sense estimar de cor.

Joan Gimeno. Montrodon, 17 de maig de 2020

Esperant “el parte”

Vam passar d'esperar impacients

els resultats del futbol dels diumenges

a escrutar, àvids, les xifres d'infectats,

de morts o d'ingressats a l'UVI.

I és que estadísticament no som més

que una foto al carnet, un compte corrent

                                           i un domini .com.

Qui sap si els morts, sortosos ells,

tindran el goig de poder descansar

de tanta servitud i de tanta incertesa.

Guanyadors morals com som

                                     d'un encontre estroncat.

                         

Joan Gimeno.  Montrodon,  10 de maig de 2020

Llops encadenats

Duem un llop, a dins. Tots.
I potser no ho sabem, avesats
com estem a segles d'oprobi.
Jaiem, aliens a tot, encadenats
a un jou que encara hi ha qui diu
que en el fons ja ens va bé.

Però no és així. El que passa, però,

és que tenim el coll pelat pel frec constant

del collar que ens lliga a la cadena

i ens ferma curt, permetent-nos només,

arribar amb prou feines a l'òbit i al cossi d'aigua bruta.

El llop se'ns ha adormit acostumat a jeure,

a menjar i a beure el poc o molt que els ve de gust donar-nos.

Ai del pastor, roí, el dia que es desperti.

Joan Gimeno.   Montrodon, 7 de maig de 2020