divendres, 29 de setembre del 2017

Us ho podeu ben creure





























No em fa por la vostra nit.
Ja sé, de sempre, que sou una gent fosca.
Ni els vostres crits ni tantes amenaces
no us basten aquest cop per encongir-me el cor.
Sé d'altres gossos que borden més
i tampoc  m'acovardeixen.

Massa anys de por.
Ja l'he gastada tota.
La por, com tot, també s'esgota.
Exhaurida la por ens queda l'esperança.
Ho teniu malament! Us ho podeu ben creure!



Joan Gimeno.  Montrodon, 29 de setembre de 2017

dijous, 28 de setembre del 2017

Com les onades





 

















Com les onades,
quan omplen de besades
la sorra de la platja.
Omplirem els carrers
de càntics i somriures.
Votarem per molt i molt
difícil que ens ho posin.
Saltarem joiosos els esculls...
                  Com les onades.

Joan Gimeno.  Montrodon, 28 de setembre de 2017

dimecres, 27 de setembre del 2017

Tornen?






















Ja tornen!
Deia la iaia, amb els ulls esbatanats
d'aquell que ha vist a prop la por
i ha patit la ignomínia que imposa
el cruel  guanyador. Ja tornen!, repetia.

No tornen, li vaig dir.
Mai no havien marxat!
Feien migdiada!
Que sembrar la por cansa,
de vegades.



Joan Gimeno.   Montrodon, 27 de setembre de 2017

dimarts, 26 de setembre del 2017

‘A por ellos’



















Se m'entela el nas
d'aquell tuf llardós
que put a caspós
quan veig arribar,
les mans als fusells,
tota la caterva
de gent mal pagada
que venen a l'ordre
de la veu que els mana.

"A por ellos!", criden.
I 'ellos', som nosaltres!
No tenim fusells,
tenim estelades!
Mare, quin perill!
Somriures i flors
que portem cofois
la gent revoltada!

Joan Gimeno.   Montrodon, 26 de setembre de 2017

dilluns, 25 de setembre del 2017

De postal




















Se'm fan més curts els dies,
i les tardes més fosques.
Em rau l'esperit colgat de fulles
mortes que vaig veure néixer
no fa pas massa temps.
La humitat, insistent, m'amara
uns genolls adolorits
i uns dits, nuosos,
clamorosament artrítics.


S'ajunten les tardors.
La de l'any i la meva.
És bonica aquesta estampa,
acolorida d'ocres i grisos
d'una boira incipient
que regnarà a partir d'ara.


La imatge bella no porta,
però, cap bona nova
pel vell que seu, cansat,
al mig de la postal,
i amb els peus colgats
al munt de fulles seques.



Joan Gimeno.   Montrodon, 25 de setembre de 2017