dimarts, 26 de febrer del 2019

De tombes i creus

 

















Si veus els vencedors
desfilar sota pal·li,
envoltats de purpurats i creus:
pren-te un instant, reflexiona i pregunta't:
Què fan tantes creus sense tomba
mentre hi ha, encara, tantes tombes
sense creu?


Joan Gimeno.   Montrodon, 26 de febrer de 2019

dilluns, 11 de febrer del 2019

Saps amor? Malgrat el temps cruel, quan tot se m’entumeixi... em quedarà la llengua


 
  













Reposa. Deixa'm fer.
Acaronaré cada racó del teu cos
amb precisos mots que parlin de sexe
i d’un futur curull de plaers insondables.

T'excitaré lentament, sense oblidar
cap lloc on tinguis un anhel.
Panteixa. Sanglota. Escolta la bonior
dels nostres cors a una.

Estremeix-te si vols.
Defalleix a l'encant de les meves paraules.
Et besaré suaument, mussitant-te a l'orella
mil humides imatges.

Car la paraula és meva, i poeta com soc,
malgrat el temps cruel
        i el meu creixent declivi,
                                        encara...
                                            t'embogiré amb la llengua.

Joan Gimeno.   Montrodon, 19 de novembre de 2018

dissabte, 2 de febrer del 2019

E come potevamo noi cantare...








  E come potevamo noi cantare
   con il piede straniero sopra il cuore...

            Salvatore Quasimodo,  1945










No cantem victòria.

Perquè no hem vençut, encara.

Lluitem per espolsar un jou

feixuc que fa ja massa anys

duem a les espatlles.


Lluitem, sí. Però no podem cantar.

Que encara no hem vençut

i no podem cantar victòria...

Per no poder no podem, mesells,

ni simplement cantar.


Joan Gimeno.   Montrodon, 2 de febrer de 2019

divendres, 1 de febrer del 2019

Deia, avui, en Joan Armengol que 'no queda un pam de blau'






















Avui, que he vist marxar
empresonats aquells que vam votar,
avui que han trepitjat, un altre cop,
els drets fonamentals
de tot el nostre poble, us he de dir
que no és pas el blau allò que s'extingeix.

Que no queda un pam de net, a Espanya
i, ni la nit que han profanat és verge
ni els camins de l'amor no seran mai
els seus, botxins il·lustres,
togats sense vergonya.

Que passin, sí. I que ho facin de pressa.
I que un mal vent se'ls endugui
sud enllà. Cap a la seves terres.
Per no tornar mai més.

          Joan Gimeno.   Montrodon, 1 de febrer de 2019