El dia que la pell
sigui baldera
i les carns, davallin, greus,
despenjades dels ossos...
i les carns, davallin, greus,
despenjades dels ossos...
quan les dents groguegin
i el seu nombre, escadusser, et minvi
i aquella teva salvatge cabellera
esdevingui borra hirsuta i escassa...
i el seu nombre, escadusser, et minvi
i aquella teva salvatge cabellera
esdevingui borra hirsuta i escassa...
quan els genolls se t'inflin i et flaquegin les cames,
i els turmells, bots infernals, escortin impúdics
aquells grotescos peus negrosos...
i els turmells, bots infernals, escortin impúdics
aquells grotescos peus negrosos...
quan el record del passat sigui un miratge
i tot mirant-te al mirall no et reconeguis
i vegis els teus fills com gent estranya...
i tot mirant-te al mirall no et reconeguis
i vegis els teus fills com gent estranya...
Parla'm aquell dia, sí, si vols, d'amor,
però, segur que vols parlar del famós erotisme?.
Joan Gimeno. Montrodon, 25 de
novembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada