Tinc por

                        Tot aixó no és sinó  un somni

                         on les coses m'oprimeixen i

                         són deslligades.                          

Tinc por.
Tot resta tranquil.

La fusta a la llar
crema en somort.
Els meus pensaments
voleien
com el fum
gris i espès, encesos
com la flama roja
que clama venjança.
Tinc por.
Tan es val reconèixer-ho.

Al bell mig de la veïna sala
una parella de jovencells
parlen de diades
d'amor
pur i sincer
mentre pensen,
d'amagat,
en eròtiques escenes
de coproducció italo-francesa.

Tinc por
de què l'amor es perdi,
que la llenya
un bon dia
es negui a cremar.
Tinc por,
per tu i per mi...
que no podem parlar.

Joan Gimeno.     Vic, novembre de 1970 ( a l’Ànec Blau )