Resseguiré el teu cos

Resseguiré el teu cos
amb les meves mans aspres
de llenyataire maldestre i gens astut.

I no sabré parlar-te de les roses,
ni de velles poesies, ni d'amors
de cavallers cortesans i trobadors
que captivaven innocents donzelles.

Sóc molt més bast. T'esquinçaré la roba
i deixaré senyals damunt ta blanca pell;
escorxaré, si cal, per fer-te meva,
aquella flor que serves, virginal
i lluitaré com un croat per conquerir-te
el fruit de les muntanyes, plans i valls.

Coronaré la sina quan em repti
impúdica i potent damunt d'un pit
que s'alça sanglotant de dolça espera.

Recorreré, assedegat, les planes del teu ventre,
rabent, com un corser esvalotat i pararé
apaivagant la set que se'm desperta
veient aquell melic tan ben format
preludi clar d'aquelles altres simes.

Exploraré les teves valls més fosques,
rabejaré el meu goig amb tant desfici
dedins d'aquell teu gorg, el més pregon,
que defallir serà el més dolç suplici
pel cos d'un llenyataire enamorat.

Fins que després, tot panteixant, et miri
els ulls esbatanats, de molt a prop,
i clogui amb un bes la teva boca
per emmudir aquell crit que vols llençar.

No diguis res, relaxa't, abandona't,
ningú ha de saber el què ha passat.
La història d'amor bella i salvatge
d'una donzella rendida al goig salvatge
d'un home primitiu i enamorat.

Joan Gimeno.    Montrodon, 5 de novembre de 2015