dimecres, 30 de maig del 2018
Saps?
Saps que arribarà un dia
que no et voldràs llevar,
que no tindràs cap repte,
ni el sexe, ni el menjar.
Quan faci temps que vas perdre
pares, germans, amics
i fins i tot el gat
se t'hagi mort de vell.
Ho saps, però no tens pressa
quan ja se te'n fot tot,
quan ja fas prou llevant-te
i anant a esmorzar al bar.
On és aquell que creia
que conqueriria el món?
On és el noi de grenyes
d'aquell vell maig llunyà?
On és l'home d'empenta
que ho feia seguir tot?
Avui encara et lleves
per anar fins al bar
i per llegir un diari,
però saps que arribarà
el dia que no puguis
o no et vulguis llevar.
Joan Gimeno. Montrodón, 30 de maig de 2019
dissabte, 26 de maig del 2018
Galiot pel teu amor
Sempre amarrat, com un forçat al rem,
galiot etern, ple de plor i de despit
segueixo arrossegat per un record
que ja és llunyà i m'oprimeix el pit.
Esglai sobtat el que em roba la son
quan cada nit desperto al crit sonor
que com udol implora redempció
pels meus pecats, que m'allunyen de tu.
Joan Gimeno. Montrodon, 25 de maig de 2018
divendres, 25 de maig del 2018
El groc i els insolents
Perseguirem enderiats,
perseguirem amb ànsia la llibertat
somiada, perduda fa molts anys
i trepitjada per l'invasor Borbó.
Que no ens enganyin!
No és pas el color groc el que els espanta.
És l'esperit decidit de tot un poble,
cansat ja de callar i suportar tanta insolència.
Joan Gimeno. Montrodon, 25 de maig de 2018
dijous, 24 de maig del 2018
Papalló
No tinc record de quan vaig esdevenir un
ou.
Ser eruga, sí que ho recordo.
Va ser un breu temps, trescant per un
jardí
esponerós i fresc quan esdevinguí eruga
coqueta i rodanxona.
Guardo mig emboirat el fosc record, tan
quiet,
de quan crisàlide sofrí la greu
transformació
que em menà allà a on sóc ara.
Amb les ales llampants he volat pel jardí
i he gaudit, fins i tot de molts altres
paratges
libant aquí i allà, triant a cor que
vols,
ara que sóc adult.
Imago acolorit, magnífic papalló,
lamento,
però, el fet d'esdevenir mortal i de
veure finir
el breu espai de temps que m'ha
estat concedit
per gaudir de les ales.
Filòsof em pregunto: haurà valgut la pena
malbaratar el color de les ales galanes
pel breu espai de temps que han lluït a
la prada?
Joan Gimeno. Montrodon, 24 de maig de 2018
dijous, 3 de maig del 2018
No t’ho creguis, cretí
Mai més trobaràs l'amor verdader,
car, l'amor morí quan morí el
nostre amor.
Podràs sentir el goig, carnal,
que extenua els sentits; l'amor
embrutidor que t'embotirà el
seny,
o el deix de l'orgasme
que et procura la carn,
quan és carn nova i fresca.
Podràs creure que mors
quan et sents defallir
tot buidant-te i donant
l'elixir de la vida.
No t'enganyis, cretí.
No podrà ser amor
el que sentis demà.
L'amor ha mort avui,
Romput i
esquarterat.
Com la nostra abraçada.
Joan Gimeno. Montrodon, 2 de maig de 2018
Subscriure's a:
Missatges (Atom)