dimecres, 30 de maig del 2018

Saps?




 

















Saps que arribarà un dia
que no et voldràs llevar,
que no tindràs cap repte,
ni el sexe, ni el menjar.
Quan faci temps que vas perdre
pares, germans, amics
i fins i tot el gat

se t'hagi mort de vell.

Ho saps, però no tens pressa
quan ja se te'n fot tot,
quan ja fas prou llevant-te
i anant a esmorzar al bar.

On és aquell que creia
que conqueriria el món?
On és el noi de grenyes
d'aquell vell maig llunyà?
On és l'home d'empenta
que ho feia seguir tot?

Avui encara et lleves
per anar fins al bar
i per llegir un diari,
però saps que arribarà
el dia que no puguis
o no et  vulguis llevar.


Joan Gimeno.   Montrodón, 30 de maig de 2019

dissabte, 26 de maig del 2018

Galiot pel teu amor



















Sempre amarrat, com un forçat al rem,

galiot etern, ple de plor i de despit

segueixo arrossegat per un record

que ja és llunyà i m'oprimeix el pit.


Esglai sobtat el que em roba la son

quan cada nit desperto al crit sonor

que com udol implora redempció

pels meus pecats, que m'allunyen de tu.



Joan Gimeno.   Montrodon, 25 de maig de 2018

divendres, 25 de maig del 2018

El groc i els insolents

 
























Perseguirem enderiats,
perseguirem amb ànsia la llibertat
somiada, perduda  fa molts anys
i trepitjada per l'invasor Borbó.
Que no ens enganyin!
No és pas el color groc el que els espanta.
És l'esperit decidit de tot un poble,
cansat ja de callar i suportar tanta insolència.


Joan Gimeno.   Montrodon, 25 de maig de 2018

dijous, 24 de maig del 2018

Papalló




 




















No tinc record de quan vaig esdevenir un ou.

Ser eruga, sí que ho recordo.

Va ser un breu temps, trescant per un jardí

esponerós i fresc quan esdevinguí eruga

coqueta i rodanxona.


Guardo mig emboirat el fosc record, tan quiet,

de quan crisàlide sofrí la greu transformació

que em menà allà a on sóc ara.


Amb les ales llampants he volat pel jardí

i he gaudit, fins i tot de molts altres paratges

libant aquí i allà, triant a cor que vols,

ara que sóc adult.


Imago acolorit, magnífic papalló, lamento,

però, el fet d'esdevenir mortal i de veure finir

el breu espai de temps que m'ha estat concedit

per gaudir de les ales.


Filòsof em pregunto: haurà valgut la pena

malbaratar el color de les ales galanes

pel breu espai de temps que han lluït a la prada?



Joan Gimeno.   Montrodon, 24 de maig de 2018

dijous, 3 de maig del 2018

No t’ho creguis, cretí


















Mai més trobaràs l'amor verdader,

car, l'amor morí quan morí el nostre amor.


Podràs sentir el goig, carnal,

que extenua els sentits; l'amor

embrutidor que t'embotirà el seny,

o el deix de l'orgasme

que et procura la carn,

quan és carn nova i fresca.


Podràs creure que mors

quan et sents defallir

tot buidant-te i donant

l'elixir de la vida.


No t'enganyis, cretí.

No podrà ser amor

el que sentis demà.


L'amor ha mort avui,

                     Romput i esquarterat.


Com la nostra abraçada.



Joan Gimeno.   Montrodon, 2 de maig de 2018