Massa temps perdut
transitant camins inútils.
La història d'un no-viure
farcit de sentiments
a flor de pell i de paranys
patits i mal portats,
de desenganys d'amor
i de velles desfetes.
Recordaràs aquelles primaveres,
fotografies de camps
amb blats madurs i cirerers florits,
encara en blanc i negre.
La salada suor que amarà
aquells cossos turgents
quan cansats defallien.
El delit de pujar els fills
i d'augmentar la hisenda.
Els primers cabells blancs,
les primeres arrugues.
Aquella sensació,
aquell sentir-te estrany
en un cos conegut
que a poc a poc canvia.
I res no comprendràs.
T'envairà un neguit,
un buit a dins del cor
que no podràs entendre.
El fruit de la tardor
que en arribant Tots Sants
t’omplirà de fum i fullaraca.
Castanyes, panellets
i molta boira als ulls.
La imatge d'un hivern,
el teu, que s’atansa imminent..
I allò que és pitjor,
després del teu hivern
no esperis, serà en va,
que tornin primaveres.
Joan Gimeno. Montrodon, 7 de setembre de 2018
