dimarts, 29 de març de 2016

Vell lladre conegut

 














M'ha robat la joventut i els somnis.
Lladre silent que constantment em visita
i em furta el goig, les ànsies i el futur.
Vell lladregot, aquest temps que ni s'immuta,
prosseguirà sense pausa el seu espoli.


Joan Gimeno.   Montrodon, 29 de març de 2016

dimarts, 22 de març de 2016

Serem terra

 
















Decandirem.
Colgats al fons del mar
on no pot arribar ni la llum del sol
ni els desitjos darrers.
Colonitzats per arbres de corall,
ens sentim entumits, tornant-nos grisa tosca
i enyorem aquells dies moguts,
quan respiràvem aires de flors,
amarats dels colors
de tota joia vana.
La salabror corseca el nostre esperit
i un tènue record, cridant s'esgargamella.
Més és en va.
Els peus s'han aferrat al llim del fons marí
i no hi ha qui els desclavi.
Milions de petits sers ens miraran sorpresos.
Cent metres més amunt, allà, on vam gaudir,
uns altres gaudiran del sol, del vent,
d'aquella feraç terra que un dia ens va acollir.
Nosaltres, restarem, estàtues grotesques,
tot servint de suport a vides de corall
que creixen lentament i ens xuclen els records.
No oblidem que  som pedra.


Joan Gimeno.   Montrodon, 22 de març de 2016

dijous, 17 de març de 2016

Més enllà dels llavis/ Políglota

 














Jo, he escrit petons en llengües molt diverses
i a llengües diverses de dones gentils
he dictat poemes que m'han fet feliç.


En llengües i a llengües on sembrar petons
he trobat raons per justificar-me
d'aquesta passió que tinc per les llengües.


Tan si són parlades com si fan petons.


Joan Gimeno.   Montrodon, 17 de març de 2016

No hi ha blat a Castella?
















Massa cops hem vist granar el blat
que més tard servirà per a engreixar els qui manen.
Massa cops hem sentit, clavades a la pell,
les mirades d'aquells que superbs ens menyspreen.
Massa cops hem viscut amb submissió silent
la vergonya i l'oprobi de servir a qui ens vol mal.
Massa cops hem sigut bestiar encorralat
i hem servit al patró amb servil aquiescència.
Massa cops hem callat.
Ha arribat el moment de cridar, alt i clar:
La revolta és aquí!
Companys, avui, el blat és nostre!

Joan Gimeno.    Montrodon, 17 de març de 2016

dimecres, 16 de març de 2016

De lluny

 
























M'agrada que m'estimis.
Però de lluny!
Sentir la lleu presència
i el vent d'aquestes ales,
quan voleies, tendra, girant
al meu voltant, m'agrada.


Pensa que dos no seran mai un de sol,
malgrat que tothom ens ho diu sempre.
Un gran  amor, d'aquells que s'escriuen en negreta,
no serà mai, per molt que ho intentem, un sol amor.
Són sempre dos. I cadascú du el seu.


Sé que ara em veus com un lluent bell sol,
però no t'oblidis, mai, que sóc només,
uns quants fotons que ens lliura la bombeta.
Ícar modern, ets tendra papallona
que es deixa endur per un sobtat rampell.


Estima'm, sí. 

               Però de lluny. 
                           No se m'acostis massa.
Això que tant t'atrau de mi
                               et cremarà les ales!


Joan Gimeno.   Montrodon, 16 de març de 2016

dijous, 10 de març de 2016

La torna


















On vols morir?
On, dormir el són etern,
al fons del blau immens
de la Mediterrània o
colgat al fang llardós
del terra d'un país
que no ha estat mai el teu?
Qui t'ha foragitat
de la llar ancestral
i t'ha empès a partir
tant lluny de casa teva?
Per Déu!, parem-ho tot.
Pensem per un moment,
no, on us encabim,
ans quin és el motiu
que us treu de casa vostra.
Les armes que retrunyen
allà al vostre país
són peces d'un comerç
que els nostres governants
procuren i fomenten.
Exporten els fusells
i cobren en divises.
Vosaltres sou només,
d'aquest comerç injust,
el que sobra, la torna.



Joan Gimeno.     Montrodon, 10 de març de 2016


dimecres, 9 de març de 2016

Massa pèrdues


 



















Et vull diferent i sempre nova,
que no em recordis ningú que hagi conegut,
cap cos gaudit i que ja he acomiadat.
Jo que volia que tot durés per sempre,
he anat perdent tot el que he estimat.


No siguis una més. Vulgues sorprendre'm,
esmerça't a lluir diversitat. Oblida't de flascons
i pólvores d'anunci, no em parlis de llibres ja llegits.


Visquem una vida mai escrita.
Farem foc nou de tot el que existeix.

No em veig capaç de repetir jugada.
Vull oblidar aquells dolors antics.


Joan Gimeno.   Montrodon, 9 de març de 2016