dimarts, 31 d’octubre del 2017

Sóc de poble

































Sóc de poble, jo.
Lluny dels centres de poder,
m'esmerço a escriure.
Llenço al vent un fotimer
de paraules inútils i gargotejo
símbols damunt d'un paper blanc,
tot sabent que no aniran enlloc.


Malgrat això, voldré dir-vos encara,
per si algú m'escolta, d'aquells
que són l'elit, que aquest meu clam
és tan sonor com pugui ser-ho el vostre,
malgrat que jo, no m'abilli un vestit
de moda i em calci amb espardenyes.
 
Som nosaltres, la base del vell poble,
qui serva els costums de la humil classe rasa.
Humils però orgullosos. Que vivim lluny del centre.



Joan Gimeno.   Montrodon, 31 d’octubre de 2017

dijous, 26 d’octubre del 2017

Avui, potser?





 














Corsecat per dins,
àdhuc la mirada, trista,
traspua l'enuig
que immens l'envaeix.
Cansat d'esperar
contempla el nou dia
amb uns ulls d'ensurt
preguntant-se, el vell,
si podrà ser aquest
el jorn que esperava
de feia tants anys.

Joan Gimeno.   Montrodon, 26 d’octubre de 2017

dimarts, 24 d’octubre del 2017

Nu






















Em vaig vestir d'oblit
per a poder subsistir.
Vaig oblidar el bé gaudit
i el mal sofert, que ara,
amb el temps, se m'esdevé insofrible.
 
No puc saber si un dia
tornaré a despullar-me
per retrobar aquell ser
que, ingenu, t'estimava.



Joan Gimeno.   Montrodon, 24 d’octubre de 2017

dilluns, 23 d’octubre del 2017

Avenir






















Rebrollaré de nou amb pregona insistència.
Seré un altre bocí de les noves fulles.
Esdevindré cendra i terra per nodrir, cofoi,
les futures vides que naixeran d'aquesta meva.
Perseverar, he tingut per divisa. Viure de nou
en moltes altres vides, gaudir del sol
i nodrir-me del sòl, per sempre més, arrelat a la terra.

Joan Gimeno.   Montrodon, 23 d’octubre de 2017

dijous, 19 d’octubre del 2017

Potser no t’ho creuràs perquè costa de creure






















Potser no t'ho creuràs, però hi ha dies
que em pesa com el plom, el fet de viure.
Només llevar-me, ja em couen els ulls,
m'entela el nas un tuf d'inquisició
i el crit barroer d'aquells profetes de la por
m'atueix l'oïda cansada de tants brams.

Potser no t'ho creuràs, però a l'any dos mil disset
encara hi ha qui creu que tot s'ha d'imposar,
que res no val el ver desig d'un poble
i un sol afany, tornar a ser sobirà.

Joan Gimeno.   Montrodon, 19 d’octubre de 2017