Dius
que no passa res.
Que
calladament fem via.
Que
progressa, la canalla, adequadament.
Que
en arribar la nit, la fosca ens envaeix,
sortosament,
i que així ens permet dormir
com
troncs i descansar dels tripijocs diaris.
Que
treballem joiosos i agraïts, contribuint,
com
cal, a la disbauxa i desmanec dels amos.
Dius,
pregon, i repeteixes,
que
tot i passar això, no passa res.
No
sents, però, la fosca remor de fons
d'un
mar que bull d'indignació dels nostres?
No
sents el so, somort, del tro, que ve de lluny
i
proclama la propera i descomunal tempesta?
No
ho sents, tot això? O potser és que ets
d'aquells
interessats a fer-se l'orni,
que
per peresa o per por, o bé per mala fe,
diuen
als quatre vents..., aquí, no passa res!
Joan Gimeno. Montrodon, 8 de gener de 2021