dissabte, 20 de gener de 2018

Si em mires































Tremolo.
Com l'infant atrapat al moment
just de fer una malifeta.
Com una fulla
quan bufa inclement la tempesta.
Com les ales, gentils,
d'una fràgil i acolorida papallona.
Tremolo.
            Sense remei. 

                                Si em mires.



Joan Gimeno.   Montrodon, 19 de gener de 2018


Vorals de camí per mortalla























No hi ha retorn.
D'esma, cerco l'eixida d'un laberint ombrívol,
sala d'espera d'un destí inevitable.
Tornar a començar, ja és per a mi, inabastable tasca.
Recordo bé els camins però he perdut les claus
que el rovell va llastrar.

Forrellats d'acer i panys desmesurats
barren un retorn del tot impossible.
Toca caminar mentre em quedi alè.
Després, reposar. No em caldrà posada.
Em bastarà un clot, ni les flors preciso.
Cunetes florides m'amortallaran.

Joan Gimeno.   Montrodon, 19 de gener de 2017

divendres, 19 de gener de 2018

No fa gràcia























No m'escriguis paraules d’amor a la pell,
que amb els anys, la pell s'escata
i les paraules se'n van, cada matí
quan et rentes, amb les cèl·lules mortes.
Tot sabem que l'amor sol ser efímer
com la pell tersa de no fa pas tant temps.

Però perdre, cada dia, una part del nostre relat,
em fa mal i m'angoixa. Allà on deia AMOR
vaig perdre no fa gaire, la A i em va quedar 
un senzill imperatiu que m'exigia impassible...
                                                                   MOR!
I això ja no em fa gràcia.

Joan Gimeno.   Montrodon, 19 de gener de 2018

dijous, 18 de gener de 2018

El curt viatge
































Vaig deixar amics i goigs novells a l'andana
càlida de l'exprés de l'adolescència.
Dos freds raïls que marxen impassibles
a la constant distància que els marquen
les travesses, van conduint el meu cor
que, tot i buit, batega adormit, un cop
perdudes les velles il·lusions i aquells reptes antics.

Arribaré, de nit, a una altra estació
on trobaré milers d'éssers com jo.
Vells decebuts d'aquest viatge absurd
d'amunt d'un tren, per fer un trajecte curt
al qual, absurdament, l'hem batejat com viure.



Joan Gimeno.   Montrodon, 18 de gener de 2018

Vent de grop


















Quan deixi de bufar aquest vent de grop,
intens, que tot ens ho arrabassa,
construirem de nou un gran país
de pau i amor, de convivència
social i  harmonia ben entesa,
molt lluny  dels corsaris de Castella,
de velles lleis i de jutges pagats.

Joan Gimeno.   Montrodon, 17 de gener de 2018