dissabte, 5 d’agost de 2017

Seguiré somiant





 

























Si aquests anys que he viscut
els he passat, somiador,
empaitant eteris paradisos
que han estat tan bells,
estic segur que quan tanqui
definitivament els ulls,
seguiré per sempre somiant
magnífiques vides impossibles.



Joan Gimeno.  Montrodon, 5 d’agost de 2017



divendres, 4 d’agost de 2017

De cor a cor. D’acord?




















Mira'm els ulls i calla.
Deixa que els cors
bateguin llur cançó
monòtona i pautada.
Que els ulls transmetin
el que la boca calla.

Siguem hereus d'aquella tradició
dels romàntics més purs.
De cor a cor. D'acord?
Quan hi ha amor
mai no calen paraules.

Joan Gimeno,   Montrodon, 14 de juliol de 2017

Filant oblits
































Filaves fils d'oblit amb velles mans ossudes
per teixir sarges de records perduts
o enfilar agulles d'antics somnis
per sargir les restes d'una vida
esparracada pels anys i ja massa vivències.

Trenaves els records, barrejant estralls
de grans dolors amb les petites victòries
i en sortia un bleix gruixut, prenyat de grops
d'allò que tothom en diu vida.

Vella filadora, abillada de negre,
què veuen els teus ulls, ensorrats,
ara que gairebé no hi lluques?
Els pares, potser. O els germans.
O els companys perduts que van morir
de fam o de misèria aquell hivern
nevat d'un llunyà trenta-vuit?

Són massa anys per encabir-los tots
en un record, ara que el cap se t'envà
i sents com t'abandona a poc a poc la vida.
No parlaran de tu a cap llibre d'història.
Amb tu s'esvairan, com ho fa la boirina
els matins, penetrada pel sol,
tantes hores viscudes, perdudes
als camins plens de pols
d'aquells anys de postguerra.



Joan Gimeno.   Montrodon, 4 d’agost de 2017

dijous, 3 d’agost de 2017

Nemini parco
































Caminava a poc a poc.
Era molt vell, i tremolós
cremava lentament la poca vida
que encara li quedava,

agafat al bastó de canya seca.


Tal vegada era aquesta calma,
aquesta lentitud, que propiciava
que a l'altra riba, indignada
per la tardança i vestida de negre,
la mort, impacient ja feia molts anys,
                                   astuta, esperava.



Joan Gimeno.  Montrodon, 28 de juliol de 2017