dijous, 19 d’octubre de 2017

Potser no t’ho creuràs perquè costa de creure






















Potser no t'ho creuràs, però hi ha dies
que em pesa com el plom, el fet de viure.
Només llevar-me, ja em couen els ulls,
m'entela el nas un tuf d'inquisició
i el crit barroer d'aquells profetes de la por
m'atueix l'oïda cansada de tants brams.

Potser no t'ho creuràs, però a l'any dos mil disset
encara hi ha qui creu que tot s'ha d'imposar,
que res no val el ver desig d'un poble
i un sol afany, tornar a ser sobirà.

Joan Gimeno.   Montrodon, 19 d’octubre de 2017

dimecres, 18 d’octubre de 2017

Ben lluny




















Heu de patir en silenci, ens diuen.
No destorbeu el son constituït.
Constitucions i lleis
diuen que ens agermanen.
 
Germans com ho van ser,
Caín, vosaltres, i nosaltres Abel.
Constitucions i lleis i, també,
un rei que ningú no ha votat.
 
És el paroxisme de gent autoritària
que ara ens empeny a fugir-ne
ben lluny.

Joan Gimeno.   Montrodon, 18 d’octubre de 2017

dimarts, 10 d’octubre de 2017

I cremarem les naus










Cremar les naus!
 Ens caldrà fer-ho!

Per evitar temptacions. Per obligar-nos
a seguir el camí que haurem triat.
Hem de cremar les naus i els ponts
quan els deixem enrere.

Incert camí, certament ens espera,
parany grotesc en creuar el Rubicó.
Més és pitjor seguir d'igual manera,
units al jou d'aquell que mal ens vol.



Joan Gimeno.   Montrodon, 10 d’octubre de 2017

divendres, 29 de setembre de 2017

Us ho podeu ben creure





























No em fa por la vostra nit.
Ja sé, de sempre, que sou una gent fosca.
Ni els vostres crits ni tantes amenaces
no us basten aquest cop per encongir-me el cor.
Sé d'altres gossos que borden més
i tampoc  m'acovardeixen.

Massa anys de por.
Ja l'he gastada tota.
La por, com tot, també s'esgota.
Exhaurida la por ens queda l'esperança.
Ho teniu malament! Us ho podeu ben creure!



Joan Gimeno.  Montrodon, 29 de setembre de 2017

dijous, 28 de setembre de 2017

Com les onades





 

















Com les onades,
quan omplen de besades
la sorra de la platja.
Omplirem els carrers
de càntics i somriures.
Votarem per molt i molt
difícil que ens ho posin.
Saltarem joiosos els esculls...
                  Com les onades.

Joan Gimeno.  Montrodon, 28 de setembre de 2017