dijous, 14 de juny de 2018

Retorn a Ítaca


 

 

















I ara, a la fi, desfent camins
sotjats ja fa molts anys, cerco
el retorn d'aquest meu llarg viatge.
I cobejo només descansar en pau
al peu i a l'ombra d'aquell meu vell amic
que vaig plantar quan començava,
tot just, a caminar, tenint-ho tot per fer.


Joan Gimeno,   Montrodon, 14 de juny de 2018

dilluns, 11 de juny de 2018

I el setè, va dimitir.

 















Diuen els escrits
que Déu va fer
el món en sis dies.
També diuen
que el setè va descansar.


I és mentida.


Després de veure el nyap
que havia fet creant
la humanitat, el setè dia,
res de descansar.
Aclaparat, va dimitir.


Així va el món des d'aleshores!


Joan Gimeno.   Montrodon, 11 de juny de 2018

dijous, 7 de juny de 2018

Vella estèril, nua davant del mirall, es lamentava




  Això, no és un sonet
   ni jo sóc Francesc Vicenç Garcia.
   No és la seva formosa dama de cabell
   negre que es pentinava amb una pinta
   de marfil, però podria haver-ho estat,
   uns anys més tard.




                     


Erma,

però encara ferma.

Es mirava

el ventre eixut

al vell mirall.

Mai fecundada

per l'anhelada esperma,

aquella terra plana,

aquella antiga berma,

es corba avui,

s'estova

i es despenja

sense haver arribat mai

a donar fruit.


Déu, quin neguit

d'haver malbaratat

tot un seguit

d'òvuls despresos

del seu si

sense poder arribar

mai a aconseguir

caçar-ne i fecundar-ne cap

i així  engendrar el fill aquell 
que fou tan desitjat.



Joan Gimeno.   Montrodon, 7 de juny de 2018


dimecres, 6 de juny de 2018

No et sé mirar a la cara



 























No sé si mai he mirat,
de debò, la mort a la cara.
Tot i això, hem estat companys
des del dia llunyà
de la meva naixença.


Vella amiga, perdona'm,
vergonyós com sóc,
sempre m'ha costat
el diàleg fluid
amb els grans personatges.


El fet d'abaixar els ulls
no és pas perquè t'ignori.
Sempre et tinc molt present.


Tindrem, no ho dubtis,
tota una eternitat per parlar.
Quan acabis la feina.


Joan Gimeno.  Montrodon, 6 de juny de 2018

dimarts, 5 de juny de 2018

La revolució dels cucs








 




















Cercarem al verd cobricel
la tènue resposta de la llum furtiva.
Esblanqueïts animals d'ombra i fullaraca,
vivim dels verms i dels fongs
que robem a la terra des de fa massa anys.

Intuïm, allà dalt, el caliu que ens manca.
Sabem de ben cert -algú ens ho va dir-
que hi ha dies més clars enllà de les capçades.

És l'hora, grimpem, animals esclaus
d'eterns sotaboscos. Grimpem, amunt!
Que el sol també és nostre!


Joan Gimeno.   Montrodon, 5 de juny de 2018

D’esquerres

























Quan un cor batega,

vol dir que s'emociona,

que excitat victoreja

la vida que esclata.


Els batecs, aïllats,

batec a batec, serveixen

només per mantenir-nos vius.

Bategar, és molt més

que simplement contreure's

amb un ritme més o menys pautat.



Quan diem bategar, volem dir rauxa,

la lluita d'un cor que ens empeny a lluitar

pels ideals que el nostre cap barrina.

Així doncs, companys, bateguem!

Ben fort! I no oblidem que tenim

dins del pit, el cor desplaçat a l'esquerra.



I que hem de ser d'esquerres

per raó de cor!



Joan Gimeno.   Montrodon, 5 de juny de 2018