dijous, 3 de maig de 2018

No t’ho creguis, cretí


















Mai més trobaràs l'amor verdader,

car, l'amor morí quan morí el nostre amor.


Podràs sentir el goig, carnal,

que extenua els sentits; l'amor

embrutidor que t'embotirà el seny,

o el deix de l'orgasme

que et procura la carn,

quan és carn nova i fresca.


Podràs creure que mors

quan et sents defallir

tot buidant-te i donant

l'elixir de la vida.


No t'enganyis, cretí.

No podrà ser amor

el que sentis demà.


L'amor ha mort avui,

                     Romput i esquarterat.


Com la nostra abraçada.



Joan Gimeno.   Montrodon, 2 de maig de 2018

dimarts, 1 de maig de 2018

Paisatge d’un matí plujós de primavera, darrere la finestra
























Ens parlarà el cel gris,

els dies com avui,

amb tristes gotes d'aigua.

Llagrimetes suaus

que cauen rostre avall

d'una terra florida

que brosta, a poc a poc,

al crit de "Primavera".



Com veuetes d'infants

que reclamen un lloc

a la vida que esclata

s'esmunyen els gotims,

dolçament,

per damunt del tapís

de l'herba i les poncelles.



Verds i grocs, i vermells

o bé el color fred

de violetes salvatges,

omplen cada racó

gaudint del bes humit

d'una pluja mansueta.



No patiu. Vindrà el sol

de bell nou,

i farà resplendir

realçant lluïssors

al vellut de les roses,

al groc de la ginesta

i al verd enamorat,

lluent com un metall,

de la vella magnòlia.

Joan Gimeno.   Montrodon, 1 de maig de 2018