Acarona'm el cor
quan claregi l'albada.
Que la remor del mar
reciti en veu baixa
inèdits poemes
que mai ningú ha escrit.
La lluna rodona vergonyosa fugi
i ens canti l'alosa quan albiri el sol.
quan claregi l'albada.
Que la remor del mar
reciti en veu baixa
inèdits poemes
que mai ningú ha escrit.
La lluna rodona vergonyosa fugi
i ens canti l'alosa quan albiri el sol.
Vam gaudir la nit
nuats dins les ombres,
fonent en un acte
dues voluntats.
Quan ara el sol lluï,
podrem separar-nos?
Serà viure el viure
sense tu al costat?
Joan Gimeno. Montrodon, 23 febrer 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada