Les hores

Van esdevenir eternes mentre esperàvem

uns senyals que mai van arribar.

Tantes vides i un reguitzell d'esperances

morigerades  morien sense que Elles

s'apressessin gens ni mica.

A l'horitzó la fumera de les runes en flames

anunciava ja aquell temut final, la imatge

colpidora dels guanyadors entrant al poble

vençudes les darreres i inútils resistències.

Però Elles seguien , calmoses , la seva desfilada

alienes als batecs d'uns cors plorosos i ofegats,

colrats per un sol que no escalfava.

Van esdevenir eternes.

Mentre tants morien.

Mentre més fugien.

Mentre tots patien l'oprobi d'aquell

que se sap vençut però no es resigna.

Van esdevenir eternes, Elles,

aquelles  Hores  de febrer , gelades.

Joan Gimeno.       Bellaterra , 6 de març de 2012