dijous, 28 de juliol del 2016

Ressuscita el mot mort, com Llàtzer






 

























Quan us vaig dir 'llamatada', o llampada, o bé, llambreig
i vaig veure la besllum d'una sola llambregada,
i que les oques menjaven la dacsa de l'hort de casa,
vau guaitar com si parlés en una llengua llunyana.


Com Jesús us vaig cridar les paraules oblidades
en un intent que fou va de ressuscitar aquell mot
que avui ja jau sepultat, al fons d'algun diccionari.



Joan Gimeno.   Montrodon, 28 de juliol de 2016

dimecres, 27 de juliol del 2016

Temença










Si hi som a temps, folguem,
que aquesta vida nostra,
la que ens resta,
s'esmuny com un instant.

I al capdavall, morir.

Inútil barroer, jo, temo
molt més allò que se’n diu viure.

Joan Gimeno.   Montrodon, 7 juny de 2016











Tristor












No feu jocs de miralls
quan el model sóc jo.
Mai aconseguireu
reflectir-hi un somriure.
Joan Gimeno.   Montrodon, 27 de juliol de 2016

dimarts, 26 de juliol del 2016

Pell



          










 Xaragalls dibuixats per pluges tardorals
treballen els meus camps, eixuts,
 

desproveïts de vida
 

i excaven solcs d'oblit
 

esgrafiant carotes.


Joan Gimeno. Montrodon, 26 de juliol de 2016

dijous, 21 de juliol del 2016

Geperut















Em veig solcat per eternes arrugues,
el front marcit, l'espatlla geperuda.
 
És la paraula, però, el darrer que conservo.
 
Indòmit escrivent m'entesto a fer gargots.
Darrere les ulleres fabulo, escric...
              i el que és pitjor, o no,
                                                respiro encara.

Joan Gimeno.   Montrodon, 21 de juliol de 2016