Ho hem intentat ja moltes vegades.
Fa tres-cents anys que maldem,
treballadors incansables,
per omplir les sitges del veí opressor.
Sovint ens aixequem queixant-nos
per, tot seguit, ajupir-nos altre cop.
Ara no, aquest cop serà de veres.
Els hem reptat com no ho havíem fet mai,
com no guanyem, anem-nos preparant,
que l'ós ferit té més perill encara.
Pensem-hi tots, si ara no guanyem,
caldrà segar molt més arran la palla.
Que tots sabem que la palla va cara
i els ases de Castella tenen fam.
Fa tres-cents anys que maldem,
treballadors incansables,
per omplir les sitges del veí opressor.
Sovint ens aixequem queixant-nos
per, tot seguit, ajupir-nos altre cop.
Ara no, aquest cop serà de veres.
Els hem reptat com no ho havíem fet mai,
com no guanyem, anem-nos preparant,
que l'ós ferit té més perill encara.
Pensem-hi tots, si ara no guanyem,
caldrà segar molt més arran la palla.
Que tots sabem que la palla va cara
i els ases de Castella tenen fam.
Joan Gimeno. Montrodón,
10 de setembre de 2015
Un poema que reflexa molt bé la realitat d'un poble que ha estat oprimit. Ara a dit prou i serà lliure perquè el poble ho vol.
ResponElimina