Qui estira els fils, tibants encara, del titella?
Tostemps he fet el que creia voler
i ara ja vell, he vist, mirant enlaire,
d'amunt del cap els fils, què dic, les sirgues
que m'han menat allà on vagarejo.
Tostemps he fet el que creia voler
i ara ja vell, he vist, mirant enlaire,
d'amunt del cap els fils, què dic, les sirgues
que m'han menat allà on vagarejo.
Sóc fruit tarat, guiat per la gentada,
un be content al bell mig del ramat.
De què serveix, Déu meu!, tot l'intel·lecte
si no he pogut ser jo, al mig de tanta gent.
He claudicat, potser sense saber-ho
vaig emmotllar-me al deure social,
he fet de tot, de tot , per integrar-me.
No vaig ser jo, he estat un altre, jo.
Joan Gimeno. Montrodon,
26 de març de 2015
Ja una paraule que m'agrada "em sento sol, entre la gent" Ens modifican la nostra personalitat amb un rentat de cerbell constant i, quedem envoltats d' estructures psicológicas en forma de misatges soblimalts que captem per la vista , l'oïda,hi comportaments mimétics. Per conduir un remat fan servir" gossos d' atura"i pobret del que s' esgarri-hi. Els nostres inpulsos naturals son anulats per l' Ordre Social
ResponElimina