divendres, 29 de juny del 2018

No té res a veure

























He escrit cançons d'amor,

i també de pèrdua.

Un dolor imaginat, un bell dolor

acolorit per cantar aquell altre,

real i fosc que vaig sofrir

i que em nafra.



Plora un bandoneó fictici

sota un fanal, no menys imaginat,

d'un carrer de llambordes ploroses

d'un barri de tango argentí.



Un bonic dolor imaginat

embolcallat de belles estampes

per fer-lo atractiu.

Tot, per no veure com plora

un cor trencat pel dolor, real,

que em va infligir un amor prosaic,

sense cap glamur

però punyent i esquerp,

que refusà estimar-me.



No, no va estar mai exòtic,

tal com dic als versos,

el meu vell amor.



Va ser trist i egoista.

Com són els amors. Els reals.

Quan s'acaben.



Joan Gimeno.   Montrodon,  11 de juny de 2018


Bon dia, Sr. Batlle




 

















"Va robar tant com pogué"
"I es va fer ric amb l'estraperlo"
"I el van omplir d'honors, el van fer alcalde"

Tot això ho vaig sentir a dir,
sempre, quan jo era petit, a casa.
Però mai vaig veure un mal gest
quan el batlle  passava.
Era la por, crec.
És clar que eren altres temps.

Avui, la gent ja diu sense amagar-se'n
que ens roben els que manen.
És perquè els temps canvien. Diuen.
Però tampoc passa res!
Què hi farem!
Només...
Ens roben els que manen!
Es veu que va  amb el càrrec!

Joan Gimeno.   Montrodon, 28 de juny de 2018

dijous, 28 de juny del 2018

Miracle segle XXI




 
















Ajaguda als seus peus, tenia una gernació

de poble assedegat i famolenc.

Només cinc pans, dos peixos i un caixó

de cerveses sense alcohol.



I es van allargar els peixos, els pans, també.

Pel que fa a les cerveses, el miracle ragué

no només a multiplicar-se, elles

van recuperar l'alcohol.



No només ben tip, alegre i ebri,

va esdevenir el poble.

Aquest és el nou miracle del nostre segle.

Els temps canvien, però el poble, estúpid,

avui en dia es conforma amb ben poc.



Joan Gimeno.   Montrodon, 28 de juny de 2018