No em puc espolsar
una eterna grisor
que sempre m'acompanya.
una eterna grisor
que sempre m'acompanya.
Ni els somnis que he acomplert
ni les minses victòries,
han pogut compensar
el feixuc jou d'un joc
on les cartes marcades
han dibuixat senders
que menen a la cleda.
Ja t'ho vaig dir fa temps.
Al món no hi ha justícia.
És hora de llevar-se,
la rutina ens espera.
Joan Gimeno. Montrodon, 27 de
novembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada