Com un gat

Si fos un gat, m'enfilaria als teulats,

per vetllar el teu son advertiria els perills.

Amb els ulls ben oberts escrutaria la nit

cercant paranys que siguin a prop teu.

Els gats tenim la sort de llucar bé, a les fosques.

I si tingués, set vides, tal com diuen,

sis les donaria amb gust per tal

d'acostar-me a tu i protegir-te.

La setena, no. La setena, és la que  em cal...

per seduir-te.

Joan Gimeno.   Montrodon, 28 de juny de 2019

Norai

 

 


























Ni port segur, ni acollidora badia.
Només norai, massís i fred al moll
indiferent de l'oblit més roent.

Em vas donar uns dies de repòs
sense voler saber ni tan sols què sentia.
Ferro negrós, vas permetre ancorar
el vell vaixell d'un pobre cor en pena
mentre allà lluny tronava la tempesta.

Vaig abraçar-te com qui no té demà.
I vaig partir com qui no té passat,
solcant un mar embravit encara
de l'avui més absurd.

Joan Gimeno.  Montrodon, 6 de juny de 2019