Prudenci 'in memoriam'

I va morir com qui no vol la cosa.

Com qui s'adorm molt cansat de lluitar.

Com el que plega, acabada la feina

i que esgotat no la podrà lliurar.

Va entregar el cos. Però ens deixà la memòria.

Intangible, etèria, colossal.

A la fi, tenim com a llegat, l'única cosa

que un cor senzill quan marxa pot deixar.

Joan Gimeno.   Montrodon, 12 de juliol de 2019

Olivera

 

Plena de grops, olivera mil·lenària,

somies serena veient passar

els anys... i els homes.

Que cap destral no et talli,

ni cap foguera et cremi.

Segueix sent la senyera

de la lluita constant.

Joan Gimeno.   Montrodon, 5 d’abril de 2019

Si tinc el teu record

Tinc un mot per a tu, guardat als llavis,

i a la ment un record insubornable

d'aquell bes fugisser que vas donar-me

una tarda d'estiu que ja finia.

Tots els sons escapats d'aquella estampa

i els colors esvanits a la memòria

reposen tous al jaç de la promesa

que em vas llençar sense pensar-t'ho massa.

Sortós i ric de tot el que atresoro

m'entesto a persistir, els peus a terra

i el cap perdut al cobricel verdíssim

que creix immens i vers el cel s'eleva.

Absort en els meus pensaments, reposo.

Recolzo el cap en un coixí de somnis

quan ve la dolça nit a saludar-me

i contemplo absort la immensa celístia.

Ni pa ni jocs. Que res hi haurà  que em manqui

si tinc el teu record que m'acompanyi.

Joan Gimeno.   Montrodon, 22 de maig de 2019