Amb la barba esclarissada,
blanca i descuidada,
la seva cara,
la seva cara,
de galtes generoses i flàccides,
solcades per una munió
solcades per una munió
de petites benetes roges,
es reflectia al mirall
es reflectia al mirall
tornant-li un rostre
que no podia,
que no podia,
de cap manera,
ser el seu.
Aquell fàstic,
Aquell fàstic,
aquella desesperació que traspuava,
era el resultat d'una vida grisa.
Les relacions viscudes,
era el resultat d'una vida grisa.
Les relacions viscudes,
els seus tres matrimonis,
les seves moltes amants
les seves moltes amants
i l'experimentació constant
de nous gaudis,
l'havien dut, o
potser perdut, dins d'un laberint
on ja era impossible trobar
una excitació que fóra decent.
Pensa, Jaume, pensa!
Necessites un orgasme!
Necessites un orgasme!
Allò que se'n diu l'ORGASME!
Amb majúscules.
Amb majúscules.
Amb totes les lletres majúscules.
Com... com els d'abans,
Com... com els d'abans,
com aquells que ja ni recordes,
un OR-GAS-ME
fet d'OR, de GAS i de...
Pensa, collons! què et queda per provar?
L'auto ofegament...?
fet d'OR, de GAS i de...
Pensa, collons! què et queda per provar?
L'auto ofegament...?
l'AUTO OFEGAMENT!!
Va posar la cambra a mitja llum.
Els llençols de seda. Coixins, molts coixins.
Estirat damunt del llit,
xarrupà
les darreres gotes d'aquell bourbon tant car
que tenia per a les ocasions especials
i es va passar pel coll el cinturó
-el nou, el negre, el dels diumenges, l'ocasió s'ho valia-
i va començar, lent, pausat, cansat
que tenia per a les ocasions especials
i es va passar pel coll el cinturó
-el nou, el negre, el dels diumenges, l'ocasió s'ho valia-
i va començar, lent, pausat, cansat
com
qui recita Espriu a l'"Inici de càntic en el temple".
A mesura que augmentava la cadència,
creixia l'excitació,
estrenyia
el cinturó i mancava l'oxigen...
el
cor s'accelerava.
Els sentits s'afuaven.
Els sentits s'afuaven.
Tot
es feia estranyament intens...
i
tan real, i real, i real... tan real que semblava... irreal.
Cent-quaranta, cent-seixanta, cent-vuitanta.
El pols s'enfilava mentre el sexe i les galtes
passaven del vermell al morat i la suor amarava
els setinats llençols i el morat s'enfosquia més i més...
Era tan intens!
Cent-quaranta, cent-seixanta, cent-vuitanta.
El pols s'enfilava mentre el sexe i les galtes
passaven del vermell al morat i la suor amarava
els setinats llençols i el morat s'enfosquia més i més...
Era tan intens!
S'estremia!
Ho veia!
El veia, ja venia, arribava, arribava, arribaaaaavaaaaaa!
El veia, ja venia, arribava, arribava, arribaaaaavaaaaaa!
Aaaaahhhhhh!
Una remota artèria, amagada al més íntim indret
del seu malalt cervell explotava
al mateix instant que la pròstata,
arribada al paroxisme,
Una remota artèria, amagada al més íntim indret
del seu malalt cervell explotava
al mateix instant que la pròstata,
arribada al paroxisme,
realitzava
la seva darrera contribució
al servei
al servei
de
la, ja, impossible descendència d'en Jaume.
Efectivament, va ser un gran orgasme,
l'ORGASME,
amb totes les lletres...
i totes elles... majúscules!
Llàstima que ell,
Efectivament, va ser un gran orgasme,
l'ORGASME,
amb totes les lletres...
i totes elles... majúscules!
Llàstima que ell,
entre
convuls i rígid,
si
va arribar a ser-ne conscient,
no va poder recordar-lo.
no va poder recordar-lo.
Joan Gimeno. Montrodon, 15 de
maig de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada