Com fils de pluja

Avui, cansat d'enyorar-te

he vist desfer-se el teu record

tal com ho fa un terròs de sucre

que cau entre les tenses cordes

dels fils de la pluja que plora

la mort d'un bell - o era vell- amor.

Qui sap si tu, demà, recordaràs encara

que un dia, no massa llunyà,

                                     ens vam estimar.

Joan Gimeno.   Montrodon, 2 d’abril de 2020

Que res t’importarà

Desfaràs les puntes al coixí

que havies trenat amb tanta fal·lera.

Estriparàs els papers escrits i les fotografies

groguenques que havies guardat, dels pares.

Oblidaràs els vells amics, àdhuc els nous,

renunciant tantost a cercar-ne d'altres.

Et tancaràs en tu. Viuràs només per a tu.

Serà un gir sobtat, que no et menarà enlloc.

T'aïllaràs del món i miraràs amb real displicència

tots els records, les amistats i, fins i tot, els dubtes.

Quin sentit té dubtar si res t'importa, quan ets vell

                                                                       i  mors.

Joan Gimeno.  Montrodon, 3 d’abril de 2020

Nina Russa

Tenia tantes pells com persones coneixia.

Era..., la dona ideal.

Tendra, si tendra la volies.

Agosarada pels aventurers.

Per qui volia ballar, de "Coros y Danzas".

"Manola" pels toreros. Del Barça pels culers.

Tot depenia del preu que volguessis pagar.

Jo, encara ara em pregunto:

Nina Russa, et quedava lloc

per tenir un cor, dedins de la més petita,

de l'última personeta que albergava el teu cos?

Joan Gimeno.  Montrodon, 27 de març de 2020