dimecres, 31 de maig del 2017

L'immens desert del lèxic






 
















Com un camell camino pels meus versos,
esmaperdut pel desert de paraules,
els llavis secs i la llengua botida.


Somnis cruels em lluiten a la gola

pugnant per fer-se mot i eixir
al dur món cruent i difícil dels poetes.  



Segles eterns de llengües em contemplen.
Cada mot, hereu de mil cultures ja extingides,
reclama el seu lloc per assolir la glòria.
Quina feina tan feixuga, la feina del poeta.


Com puc triar quina paraula es guanya
el dret a figurar al meu poema?
Qui pot triar entre dues paraules?
Com es pot fer, si totes són tan belles?



Joan Gimeno.  Montrodon, 31 de maig de 2017


Amb lletres daurades damunt del marbre



 























M'acomiado de l'estiu esponerós,
rotund, benefactor de dons
i de collites fecundes i abundoses.
Has passat sense pressa,
com desfilava la processó del Corpus
per l'estret carrer de casa, engalanat,
amb catifes de flors pels peus
i un sol de tarda lluint al cap calb
del capellà franquista de la meva infantesa.

Me'n vaig, estiu. Com tu.
Jo amb la meva tardor.
Ja no podré florir però em colgaré
amb les fulles que un dia van ser verdes.

Ara, que tot en mi ja put a resclosit,
només aquell record dels estius
calorosos, el teu i el meu,
que vam gaudir amb frisança,
reposarà, seré, damunt d’un marbre fred
amb frase lapidaria.
"No ploreu pas per mi
ara que per fi reposo"



Joan Gimeno.   Montrodon, 30 de maig de 2017


dilluns, 29 de maig del 2017

Es fa de nit a Sinera





 











Un xiprer improvisa
un rellotge de sol.
L'ombra fugissera
que llisca lentament
s'enfila amunt, amunt,
al mur del cementiri,
s'encimbella i se'n va.
Se n'anirà amb el sol,
s'endurà la memòria
dels morts.

Amb la lluna, el xiprer,
marcarà un temps més lent.
L'argentina claror dibuixarà
uns minuts més tranquils,
sense el cant dels ocells,
més pausats, més d'acord
amb aquells que reposen.

Joan Gimeno.   Montrodon, 26 de maig de 2017

“Trilera”

















Com enganyar la mort?
On amagar-se?
Com evitar la secular conxorxa
que va establir la vella ossuda
amb l'home?
Inútil tot! Mai ningú no
ha aconseguit desfer-se
del pacte antic, signat
abans de néixer.


                                                 Joan Gimeno.  Montrodon, 26 de maig de 2017

Desembre



 

 
















Cauen, lentes,
les últimes fulles
del meu calendari.
No hi ha festivitats
al darrer full
d'aquest meu desembre.

Quan el trenta-u traspassi
no trobarà cap gener,
cap nova Epifania
esperant el retorn gloriós
d'un altre sol lluent,
ni cap lluna d'argent.


Joan Gimeno.    Monrodon, 26 de maig de 2017