dimarts, 31 de juliol del 2018

No cal










No cal cercar,
esbojarradament,
la breu felicitat.
Ni cap amor,
al capdavall fictici.


No pas més or.
Ni el reconeixement
interessat
de qualsevol proïsme.


Al fons del fons,
la felicitat,
que consti, rau
en l'acceptació,
només, d'allò que som.


Senzillament
en poder ser nosaltres.

I gràcies!

Joan Gimeno.   Montrodon, 31 de juliol de 2018

dilluns, 30 de juliol del 2018

I si el pigall ens enganya?



























No hi ha llum més justa

que la del cec que no veu,

com diuen que cega és la Justícia.

No hi ha, però, pitjor justícia

que la que s'imparteix mirant

per l'estret filtre d'una particular idea.



Ai del jutge que jutgi, cofoi,

tot prejutjant. Que si cega és

la Justícia i el pigall la malmena,

obtindrem la Justícia que s'imparteix aquí.



Joan Gimeno.   Montrodon, 27 de juliol de 2018

divendres, 27 de juliol del 2018

Les nits eternes























Com la calor, d'un estiu xafogós,
t'amara de suor i no et deixa dormir.
Les nits se't fan eternes i vola
el pensament envers les calmes platges
que mai visitaràs.

La sal i la humitat que et traspuen els porus
no són més que el reflex d'aquells altres
estius viscuts al meu costat.

Com la calor i la sal, així el meu record
se t'enganxa a la pell i t'impedeix dormir.
Ho saps. Sóc la teva condemna.
Tindràs altres amants, però
mai no arribarà el moment d’oblidar-me.

Joan Gimeno.   Montrodon, 27 de juliol de 2018






dimecres, 25 de juliol del 2018

Llunes de sang



 













No hi ha llunes de sang.
Són un miratge.
Tal com sóc jo.

Ni tan excels com tu em veus,
estimada, ni tan malvat
com hi ha gent que diu.

Segueix el seu camí,
aliena i impertorbable, ella.
I jo m'esmerço, entossudit,
a seguir el meu destí.


Un joc de llums
entre el sol i la terra
és qui tenyeix la lluna
de vermell.

I és el destí, que em va a favor
o en contra, qui em fa semblar
més sant o més mesquí.

Joan. Gimeno.   Montrodon, 24 de juliol de 2018